dilluns 30 de març de 2009

Rando + tisen.

Foto amb "la bestia tisen"

"AIXÒ DE L'ESQUÍ SI QUE ESTRUJA","ESTIC TRAIEN CARBONILLA" o "ESTEM TREBALLANT MÉS QUE BÉ"; són les boniques frases que van sortir de la boca de Tisen un cop portavem uns metrets de desnivell positiu.
Ja feia dies que tenia una comte pendent per anar a fer rando amb marc i dissabte vam agafar la furgo i cap als voltants de port-ainé.El dia va estar bastant assertat, estava una mica tapadot però no feia gens de calor i això permitia no acabar ple de suor després de cada estrujadeta...El tema el vam tocar bé, les patates braves del Pey molt bé i els sugus encara millor!!!

Pujadeta per la part del bosquet

Tisen i els giros...

Marc anava tant descansat que anava fent fotos...

Per fi tisen em va fer cas amb alguna cosa i es va deixar ficar cinta americana a les llagues.

Descansillo a 2470mts.

diumenge 22 de març de 2009

blando

Foto de la duatló d vilanova, just abans d'entrar a la t2.
Diumenge vaig fer el Coll de Trava, que és la carretera que va de La Seu cap a Tuixén.Té uns 18km i la mitjana és del 5% i no es fa gens enfarragosa.És un "portillo" ideal per anar agafant ritme de pedal i fer algun fons.Les vistes són espectaculars:

Imatge desde el km 12, amb La Seu de fons.

Al fons, Port del Comte.
Els primers kms transcorren per sota el Cadí, i la carretera està coberta de pins.

divendres 20 de març de 2009

La setmana passada vam fer diverses proves físiques, realitzades al CARR, a Boí i a Vilanova de Meià.

Foto amb "el gran mestre" Xavi Alemany, un cop acabada la prova d'esquí de muntanya, al pic falco 2751m i esperant realitzar la prova de descents.
Grimpada , que mal!!

dijous 19 de març de 2009

La pierra 09

Diumenge va finalitzar La Pierra Menta 09 o el que es podria dir també, Le Tour de France, però d'esquí de muntanya.La mítica prova va transcorre amb quatre duríssimes etapes amb un total de 10000mts positius, si si ho esteu llegint bé!Va cursa va estar dominada clarament pels italiants tant en categoria masculina com en femenina, fins hi tot a l'última etapa es van permetre el luxe d'entrar tots juntets donats de la ma.La veritat és que per a mi no hi ha ni primers ni últims, tos són uns cracks i no em queda res més felicitar-los a tots!

dimarts 17 de març de 2009

Vilenev duathlon...

Mig març i última duatló de muntanya del circuït català.Després d'una setmana atípica en el meu sistema d'entrenament, ja que vaig estar tota la setmana fent proves cap aquí i cap allà i no em vaig poder centrar ni un minut a fer alguna cosa ben feta.
No tenia ni idea si aniria bé, malament, si petaria al 2, al 3 o no petaria.Així que quan es va donar la sortida em vaig ficar al darrera del S. Catllà, ja que sabia que era l'home més fort de la cursa.A mitja primera volta encapçalavem la cursa un grup de 6-8 duatletes.Just abans d'iniciar la segona volta del primer sector un del prat va marxar i per darrera vam fer un "mini"paron, es llavors quan em vaig ficar a marcar una mica ritmet per que la cosa no s'adormigués , ja que la gent no estava massa generosa a passar a tirar del carro.Al final del la primera cursa passem estirats i jo marco el millor temps.És aquí on comença el "sector pena".Mai havia tingut tant nefastes sensacions damun la bike.Els repetxos patia molt si volia seguir als de davant, pel pla no arrastrava gens i tenia d'anar amb cadència i a les baixades...com sempre!Així que en aquest sector vaig perdre unes quantes posicions.Al deixar la bike a boxes i posar-me a correr vaig tornar tenir les cames amb condicions, agafo bon ritme, vaig adelantar a basatanta gent i marco el 3r millor temps a només 7 segons del millor parcial.
Al cap d'una estona si que vaig marcar el millor parcial a un restaurant davant de la platja de Vilanova on vaig fer un molt bon atac a un arrós negre que juntament al el riveiro fresc va baixar molt bé!!

dimecres 4 de març de 2009

Vc

Com es pot definir l'escalada? Es pot parlar d'esport, de droga, de vàlvula d'escapament, de religió, de filosofia, d'ètica o moral. Però qui ho comprén millor parla d'un estil de vida. Però la veritat rau en col.locar-les totes dins d'un cercle on l'alpinisme sigui el centre, que cadascú ha de situar amb el seu alpinisme particular, és a dir buscar el seu propi centre.PERLES, bon lloc per perdret...
La jornada es va caracteritzar per anar completant quintillos i pràcticar peus.
Al finalitzar el dia,amb els davids i lo pito, just abans d'anar a fer el cafè amb llet a Coll de Nargó.