La mitja de les sensacions.

Cronologia d'un cap de setmana "atapeit":

És dissabte i els rajos del sol, que entren entremig de la nova persiana de canyes, em desperten deu minuts abans que ho faci el despertador.Encara que sembli mentira son les 14 hr passades.M'aixeco i menjo alguna cosa que tinc per la nevera i bici entre les cames em dedico a realitzar una surtideta pels voltants de la Seu, en total casi dos hores, uns bons estiraments i a les set de la tarda a treballar fins a les set del matí.Aquesta última hora es quan pujo a la furgo i me'n vaig capa Balaguer.A les 10:30 s'inicia la mitja la qual estic apuntat.

Pel que fa la mitja la faig sense mirar rellotge en cap moment, corrent a sensacions. Feia més d'un any que no corria cap mitja i no tenia ni idea de a quan em sortiria.Al pas del 10 he fet un "LAP" i quan he acabat he vist que he passat a 37'17", bastant bé per les nefastes sensacions de carbonilla acomulada que notava a les cames...La tornada, tot i el aborrit circuït, he mantingut el ritme i quan arribava al arc de meta m'haig sorprés del temp:1H18'42"!!

Al sortir de la dutxa telefonada i dinar al Jaume de St. Llorents juntament amb una curtideta balaguerina i dos de Bellvís...De sobte quan pensava que el temps no corria i que estava molt agust fent sobretaula una veu femenine ha dit A "XAVI QUE SÓN LES CINC, QUE FARÀS TARD LA FEINA" i jo cap a La Seu a pencar...

"FUNDS OF BUTTER"

Cel blau, blanca neu i nosaltres tant diminuts...

Estic assegut.Sóc espectador d'un cel ple d'estels que tinc sobre i davant meu.Menvolta una tranquilitat que podriem dir que és "paradisiaca" i que permet ficar la ment amb blanc i desconectar; on els problemes es veuen molt lluny i de reduides dimensions.

Porto un parell de setmanetes que la tranquilitat romana en mi, això si, passant llargues estones sobre la bike, esquiant, corrent, descansant...amb una intensitat que li podriem dir "DIESEL".

La terribol ; al fons la massella i bellver.

El dia despres de la gran nevada portainé.

Adalt de tot de la Rabassa, amb un Cadí monstruos.

El David.Bon deportista, bon company de feina i millor persona.

Un dels molts grans racons de l'Alt Urgell.

Un bon paquet sobre les antigues pistes de Llesui.

Hinvernant...

Oncle Iban i jo a la duatló de calaf.
Després d'uns mesos una mica "atrejeats" de curses ara em prendre un meset de relax per preparar opos de UEM (Unitat Especial de Muntanya).Aquest mes em dedicaré a fer esquí de monte, posta apunt d'escalada amb roca i perquè no, fer una mica el que em vingui de gust!!

8+106+7=una riatlla.

Segon diumenge de febrer i última duatló del GP Massi.Després de les darreres curses amb bastant mal temps ja tocava una amb solet i així ha sigut.Feia temps que un resultat no em deixava tant bon sabor de boca, hi ha cops que el que menys m'importa és la posició en que puc quedar.Mes igual quedar 7è,guanyar un lloc en l'últim sector, aguantar un lloc morint-me sobre la bici...etc,etc.Tot això deixa de ser important per a mi si, fent un petit gest que no em costa gens, puc emportar-me una riatlla d'algú molt important per a mi.I així ha sigut avui.
Pel que fa el circuït MASSI dir quatre coses:
Els clars dominadors de la prova han sigut en tot moment la Mireia i en Joan Freixa que han estat sempre al davant en totes les curses demostrant tots dos el seu potencial tant a sobre la bike com als sectors de cursa a peu.

La sorpresa ha sigut en Marc Casals "lo juvenil" que s'ha comportat com tot un veterà.
Pel que fa jo, estic basyant content,he tingut amb general bones sensecion i lo més importat: he disfrutat en tot moment!Quedant a la general en 9è lloc.Un lloc que si m'ho diuen al començar la temporada no m'ho hauria cregut, ja que soc tot un "novato" del tema.
Per finalitzar donar les gràcies a Joan Casals (pare del juvenil) que ha estat tot el circuït sense parar de fer fotos i sense ell ampala no tindria aquestes bones fotografies.

Tamagoxi s'ha fet gran!!

the new car!
Després de set anys junts i un munt d'anècdotes junts (podria fer un llibre) ; he fet un petit canvi...sempre el recorderé!!veritat és que ara tindré una mica més d'espai per ficat tot el material, ja us aniré contant...

Can fanga (segona part).

Després d'una setmaneta amb solet i una mica de vent va arribar el cap de setmana de mal temps.I amb el cap de setmana va arribar la duatló de Calaf.Vaig fer un molt pobre escalfament i a les 10 a la sortida.Allí em posicionava amb oncle Iban.A les 10.01 Freixa ja s'havia escapat, per darrera el seguia Zamora i a pocs metres oncle i jo.Feia molt temps que a un primer sector no em trobava tant bé, això si, olcle va està tirant tota l'estona i jo darrera seu com si d'un dijous a la nit es tractés...vaig arribar a la t1 en 4a posició.El segon sector es va retallar per el fang que hi havia i ens vam estalviar una pujadeta maja i una baixadeta encara més maja.La clau de la cursa va ser al km2 de bici.Resulta que hi havia un "primo" que a més d'estar per la feina de senyalitzar estava a l'interior del seu vehicle perque feia fred i quan vaig passar jo i un grup de quatre corredors més vam fer un recte explèndit i ens vam perdre.Em vai ficar de bastanta mala llet, anava tercer i em notava bastant bé.Al girar ens vam col.locar a la posició 40. Jo no sabia que fer; si plegar, fotreli el bido pel cap al "primo", passar de tot o pedalar i anar fent. I vaig triar l'última...entrant a l'arribada en 16a posició.
Punts a destacar:
.Tisen es va estrenar,peró no del tot.Va tenir problemes tècnics amb la bike i es va quedat tirat a falta de 6km.I com molt bé diu ell "la primera no conte..."
.Oncle, tu sempre "ambant".Tant els dijous a la nit com els diumenges al matí, penso que ets una mica brasilenyo, ja que ells sempre van A FULL.
.Tisen, la proxima que vinguis et tornarà a tocar de pagar el vermutillo, ja que aquesta no vas acavar i no conte...
.I lo millor del diumenge va ser el dinar i la tarda...
Surtida juntament amb oncle.Amb juvenil, diuen que el fang va bé per la pell, no?


Al podium tercers per equips.( la rosa que jo sapigue no és del reus...)