Cel blau, blanca neu i nosaltres tant diminuts...
Estic assegut.Sóc espectador d'un cel ple d'estels que tinc sobre i davant meu.Menvolta una tranquilitat que podriem dir que és "paradisiaca" i que permet ficar la ment amb blanc i desconectar; on els problemes es veuen molt lluny i de reduides dimensions.
Adalt de tot de la Rabassa, amb un Cadí monstruos.
Porto un parell de setmanetes que la tranquilitat romana en mi, això si, passant llargues estones sobre la bike, esquiant, corrent, descansant...amb una intensitat que li podriem dir "DIESEL".
La terribol ; al fons la massella i bellver.
El dia despres de la gran nevada portainé.
Adalt de tot de la Rabassa, amb un Cadí monstruos.
El David.Bon deportista, bon company de feina i millor persona. 
Un dels molts grans racons de l'Alt Urgell.
Un bon paquet sobre les antigues pistes de Llesui.
1 comentaris:
Mare meva quina enveja ... escriure això a l'ordinador i veure aquestes fotografies ... no pot ser! :-)
Ferran de Sedentaris.cat
Publica un comentari