Tot va començar, amb gairebé 25 minuts de retard, a l'èpic so de No surrender, amb la E Street Band imposant la seva llei sense titubejos, marcant estil com a equip pura sang del rock'n'roll. La fase de l'escalfament va comptar amb Radio nowhere, Out in the street, Promised land i un Hungry heart absent en els últims recitals barcelonins que va fer cantar per primera vegada el Camp Nou. Després, un homenatge al rock'n'roll clàssic amb Summertime blues, d'Eddie Cochran, i les primeres paraules de l'artista en català. "És una nit magnífica. ¡Som-hi!", amb domini dels pronoms febles i tot.PELS DRETS CIVILSThe river, una altra peça oblidada en les últimes visites, i Brilliant disguise, amb Patti Scialfa compartint micròfon amb Springsteen, van fer pensar en el recital del 1988, i Atlantic city, en versió elèctrica amb tota la banda, en la gira Born in the USA. A poc a poc, es va veure el de New Jersey més còmode, estrenyent mans de les primeres files i bolcant-s'hi. Els mecanismes de la E Street Band, amb les guitarres de Steve Van Zandt i Nils Lofgren, van rodar sense fissures en un Because the night que va fer aixecar tothom, per enèsim cop, a l'estadi.Per introduir Living in the future, Springsteen va llançar la seva única al.lusió sociopolítica de la nit amb un comentari sobre "la retallada de les llibertats civils". Després, les cadències soul de Mary's place van provocar jocs de l'artista amb el públic; braços amunt inclosos en una mostra depurada de l'efecte fideuà. Tunnel of love, The rising, Last to die i Long walk home van dibuixar una corba de tensió lleugerament decreixent fins a l'esclat final de Bad- lands, al cap de dues hores de xou.Els bisos van començar amb un tòtem de l'era clàssica de Springsteen: Jungleland, amb el seu desenvolupament gairebé simfònic, gershwiniano, i el llarg solo de Clarence Clemons. Més fusta: Born to run (una cita fixa en tots els concerts), Bobby Jean, Glory days, la versió guitarrera de Dancing in the dark... I una tanda final de ritmes festius amb la cèltica American land, amb violí de Soozie Tyrell, i un lúdic Twist and shout prolongant el festí. Una altra gesta de Bruce Springsteen & The E Street Band a Barcelona. N'hi haurà més...
A la recollida de dorsals.Vam liar un pollo...que ja vam estar marcats durant tot el dissabte. A la foto es pot coprovar que Santi ja estava consentrat...
A dalt al pic de gallinero, aquí feia 2' que havia finalitzat la Vertical,portava puro, però puro del bo!!
Jo, un cop finalitzada la Vertical vaig anar a estirar cames per estar el dia següen ATOPE!
Premi especial al "mindundi més petat", vaig guanyar sense tenir rival!
Podium categoria femenina, aquí hi ha "la crem de la crem"...
Kit-kat al parking de Cerler 1900m un cop pujat amb bike.Maria, Adrià,Mireia i jo.Sol faltava Pitu per completar CN Reus Ploms Team!
Dissabte, 17:32 hores de tarda, el suunto marca 88 ppm.Jo sota el arc negre de GORE-TEX, a l'alrededó de la tanca tot de gent animant, alguns amb camares de fotos. La camara de televisió a la primera curva i 3,2,1,...ja!!
.jpg)
.jpg){kind=link}